En aquest llibre presentem Barcelona des del punt de vista de la ciència i el coneixement. Recollim els fets científics més rellevants, esdevinguts a la ciutat relacionats amb la salut i la medicina, l'estudi de la natura, els esforços dels científics barcelonins per assimilar les lleis de la física i la química, i el paper de la ciència en el desenvolupament de les xarxes de comunicació, la producció i distribució d'energia.
El 1983 es presentava un fragment de crani, trobat en un jaciment del poble d'Orce (Granada), que es convertia en les restes del primer europeu, l'Home d'Orce. Un any més tard, part dels seus descobridors i altres científics es retractaven i atribuïen l'os a un membre prehistòric del gènere dels cavalls i ases, convertint-lo en "el Burro d'Orce". Aquesta tesi doctoral reconstrueix aquella controvèrsia, tot destacant el paper del context polític, científic i mediàtic en la forma en què es va interpretar, donar a conèixer, discutir i descartar l'Home d'Orce. ; En 1983 se presentaba un fragmento de cráneo, hallado en un yacimiento del pueblo de Orce (Granada), que se convertía en los restos del primer europeo, el Hombre de Orce. Un año más tarde, parte de sus descubridores y otros científicos se retractaban y atribuían el hueso a un miembro prehistórico del género de los caballos y los burros, convirtiéndolo en "el Burro de Orce". Esta tesis doctoral reconstruye aquella controversia, destacando el papel del contexto político, científico y mediático en la manera en la que se interpretó, dio a conocer, discutió y descartó el Hombre de Orce. ; In 1983, a skull fragment found at a site in the village of Orce (Granada, Spain) was presented. It became the remains of the first European, the Orce Man. One year later, part of its discoverers and other scientists retracted the claim and attributed the bone to a member of the genus of prehistoric horses and donkeys, making it "the Orce Donkey". This thesis reconstructs the controversy, highlighting the role of the political, scientific and media context in the manner in which the Orce Man was interpreted, announced, discussed and finally discarded.
Aquesta tesi doctoral tracta sobre l'anomenada controvèrsia de l'Home d'Orce. L'Home d'Orce és un fragment cranial d'uns 8 centímetres atribuït a un homínid i descobert al jaciment de Venta Micena, a Orce, Granada. El fòssil va ser desenterrat l'any 1982 per tres joves paleontòlegs catalans, Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. Aparentment, el descobriment podia ser científicament revolucionari ja que va ser atribuït a l'homínid europeu més antic. Els tres científics van portar el descobriment als polítics a càrrec de la seva institució. Juntament amb polítics andalusos, una presentació pública del descobriment va ser organitzada al juny de 1983. Quan va ser donat a conèixer, la part interna del fragment seguia enganxada a una roca, pel que no era visible. Malgrat tot, l'Home d'Orce va tenir un gran ressò mediàtic, apareixent a molts diaris, revistes i canals de televisió. La situació política de l'Espanya del moment, al principi de la democràcia, després de 40 anys de dictadura, va ser un factor crucial en la manera en que el descobriment va ser divulgat. L'any següent, la part interna del fragment va ser netejada i una estranya cresta va aparèixer. Aquesta cresta semblava indicar que el fragment no era d'un homínid sinó que pertanyia a un membre de la família dels cavalls antic. Aquesta nova atribució va ser feta pública per primera vegada a la portada del diari El País. A partir d'aquí, una controvèrsia molt pública va esclatar. Només un dels descobridors, Josep Gibert, va mantenir que l'Home d'Orce era d'un homínid. Aquesta polèmica va durar al menys 23 anys, fins 2007, quan Gibert va morir. Amb una narrativa cronològica de la controvèrsia, aquesta tesi vol explorar les interaccions entre científics, periodistes, públic general i polítics. En aquest anàlisi, van sorgir diversos aspectes interessants. Primer, la importància de la situació geogràfica dels científics i dels jaciments i com aquestes van afectar la forma en que el coneixement va ser ...
